Les Flors del Mal XXXIV

EL GAT
Vine, gatet, al meu pit amorós 
         —les urpes, a l'amagatall— 
i deixa'm submergir-me en els teus ulls, 
         barreja d'àgata i metall. 

Quan amb els dits t'acaricio ben a pler 
         el cap i el llom flexible, 
i quan la mà va i s'embriaga de plaer 
         palpant-te el cos elèctric, 

veig la figura de l'esposa. El seu esguard, 
         com ho és el teu, amable bèstia, 
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.

         I, des dels peus fins a la testa, 
neda un airet subtil i un perillós perfum 
         tot al voltant del seu cos bru.


COMENTARI

• Identifiqueu dos versos que facen referència a Jeanne Duval. Baudelaire va anomenar ma femme la mulata Jeanne Duval des de 1850, encara que no s'hi va arribar a casar mai.

En l'última estrofa, Baudelaire parla de una dona de cos bru, és a dir, parla de Jeanne Duval.

• Es tracta d'un sonet on alternen decasíl·labs i octosíl·labs. També s'hi contraposen elements positius i negatius que suggereixen la comparació entre el gat i la dona. Sabríeu trobar-los?

En la primera estrofa, Baudelaire substitueix la figura de la dona per la del gat i mescla elements positius i negatius. En la segona estrofa, la pell suau de la dona li recorda a la suavetat del pèl del gat. I en la tercera estrofa, l'autor s'imagina a Jeanne Duval quan veu el gat.