ROBERTO BENIGNI, UN DELS AMANTS DE LA DIVINA COMÈDIA

• En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

Roberto Benigni és un actor italià conegut sobretot per la pel·lícula La vida és bella. Ell va omplir l'any 2006 la plaça de la Basilica di Santa Croce (en la ciutat de Florència, al país italià) quan va recitar el primer cant d'una de les parts de l'obra màxima de l'autor florentí Dante Aghilieri: l'Infern. Com que va tindre molt d'èxit, va decidir fer un espectacle durant uns quants estius on recitava i explicava diversos cants de l'Infern anomenat Tutto Dante.

...................................................................................................................................................................

• Creus que seria possible omplir una plaça amb tantes persones a la teua ciutat? Qui creus que podria omplir una plaça?

Jo crec que com Castelló és una ciutat petita, qualsevol espectacle que es faça al carrer pot ser vist per moltes persones. Ara bé, no té la mateixa capacitat que aquesta plaça de Florència, i per tant no es podria ocupar un carrer a soles per a fer un espectacle d'aquest tipus, amb què és possible que tots no estigueren interesats.

Miguel Gane o Diejo Ojeda són dos joves poetes que fàcilment ara podrien omplir una plaça.

UN AMOR IMPOSSIBLE: DANTE ALIGHIERI I BEATRIU PORTINARI

L'amor impossible de Dante va ser Beatriu Portinari a qui va immortalitzar en la seva obra: La Divina Comèdia i en els seus sonets de la Vita Nuova. Dante ens va descobrir una nova forma d'estimar, sense egoisme, sense correspondència, sense esperança. Una amor idealitzat que li permet seguir vivint amb Beatriu com a musa de la seva obra.

Dante i Beatriu es van conèixer, segons alguns, des de la infantesa i, segons altres, en l'adolescència; com vulgui que fos, Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. El somriure i el lleu salutació que Beatriu li prodigava a Dante quan casualment es trobaven, n'hi havia prou per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriu va contreure núpcies amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant curs a la seva imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seva dama.

Els joves florentins difonien les poesies de Dante, a recitar en les reunions i, Beatriu en escoltar es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i més casada, es va sentir ferida en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquell breu salutació amb què comptava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriu va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant múltiples amants.

Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per dona, a la qual no estimava, el que no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu marit no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar La Vida Nova, meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, un cop més, ofrendaba seu amor a Beatriu.
A La Divina Comèdia demana a Beatriu que el condueixi al seu costat:

-Beatriu, guiam cap al paradís, ja que Virgili ja va complir la seva missió.

-El nostre amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no el supera l'amor de Déu per la humanitat.

«SI VIS PACEM, PARA BELLUM»

Si vis pacem, para bellum és una màxima llatina que significa «Si vols la pau, prepara la guerra».

El significat amagat d'aquesta oració expressa el següent: qui de veritat vullga viure en un estat de felicitat i benestar, ha de passar per èpoques difícils i enfrontar-se a diversos problemes que li tornaran una persona més forta, fins que a la fi es trobe amb el seu objectiu, que és la màxima alegria.

LA BÍBLIA: QUADRES I PEL·LÍCULES

LA TORRE DE BABEL

 

La Torre de Babel, quadre de Pieter Brueghel el Vell (1563)
Museu d'Història de 'Art de Viena, Viena (Aústria)

Pieter Brueghel va pintar aquest quadre en 1563, quan era un tema de què parlar, per la importància que la Bíblia li va donar. L'home va intentar arribar al cel per mitjà de la construcció d'una gran torre, però a més de comptar amb eixe objectiu, se li va sumar la dificultat que els humans no s'entenien perquè tots parlaven llengües diferents. La construcció de la torre és abandonada per la falta d'enteniment i la gent fuig en totes les direccions. D'aquesta manera, a més de ser l'explicació bíblica de perquè hi ha tants idiomes al món, s'advertix sobre l'orgull humà i el seu fracàs si desafia al poder diví.

EL COMPLEX D'ELECTRA

Agamèmnon, rei de Micenes, i Clitemnestra, germana d'Helena de Troia, van tindre dos fills: Orestes i Ifigènia. Després de la fugida d'Helena amb Paris, Agamèmnon va dirigir-se cap a Troia. Mentrestant, a Micenes, Climnestra i l'ambiciós Egisto van convertir-se en amants. Amb el pas del temps, Agamèmnon va tornar a Micenes i va reprende el poder del seu regne i la seua casa, però Egisto va assassinar-li. Electra va ser testimoni de l'assassinat d'Agamèmnon i va començar a odiar Egisto, pero sobretot la seua mare per permetre el que hi havia ocorregut.

 

EL COMPLEX D'ÈDIP

Laios era el rei de Tebes i estava casat amb Iocasta. Laios i Iocasta van tindre un fill, Èdip. L'oracle de Delfos va avisar Laios i li va dir que el seu fill el mataria. Aterrat, el rei de Tebes va donar el seu fill en adopció. Èdip va créixer i va adonar-se de que no vivia amb els seus vertaders pares, per tant, va anar al oracle i aquest va repetir la mateixa afirmació: ''Mataràs a ton pare i et casaràs amb ta mare''. Èdip va decidir rebutjar la profecia i va anar-se del oracle per altre recorregut. Pel camí, va discutir amb el conductor d'un carro per la preferència  del pas, i, a la fi, el va matar. Llavors, es va complir la primera afirmació de l'oracle, perquè qui portava el vehicle era Laios, rei de Tebes i pare d'Èdip. Passat un temps, Èdip es casa amb Iocasta, sense aquesta saber que ell era el seu fill. Quan finalment Iocasta s'adona, es suïcida. Èdip es trau els ulls i fuig de la ciutat, amb l'ajuda d'Antígona, la seua filla.

 

METAMORFOSI DE NARCÍS, ALTRE QUADRE ROMÀNTIC

Metamorfosi de Narcís, Salvador Dalí (1937)

Tater Modern (Londres, Reino Unido)

A l'esquerra podem veure Narcís reflectit en l'aigua, amb el cap als genolls doblegant-se, probablement abans de morir. A la dreta del quadre, Narcís s'ha convertit en una mà que sosté un ou. D'aquest ou naixerà la flor del mateix home, Narcís. També estan reperesentades unes persones anomenades ''heterosexuals'', que corresponen a les persones enamorades que s'acosten a ell i són rebutjades.

EL BES, UN QUADRE ROMÀNTIC

El bes, Gustav Klimt (1907-1908)

Österreichische Galerie Belvedere (Viena, Austria)

EL MITE D'APOL·LO I DAFNE

Apol·lo persegueix la nimfa Dafne, però ella  aconsegueix salvar-se mitjançant la metamorfosi. Llavors, Apol·lo força Dafne i aquesta sacrifica el seu corp. Finalment, Dafne es converteix en un abre de llorer, per la negació als desitjos sexuals d'Apol·lo.


EL BES

En el quadre es veu com Apol·lo li dona un petó a la nimfa Dafne i aquesta ja s'està convertint en llorer, com narren Les metamorfosis d'Ovidi.

EL MITE DE PARIS

El judici de Paris, Peter Paul Rubens (1638-1639)

Museu del Prat, Madrid

Al casament de Peleu i Tatis estaven convidats tots els déus, excepte la deessa de la Discòrdia, Eris. Aquesta es va sentir enutjada i va anar al casament per venjar-se. De sobte, Eris va llançar damunt la taula una poma d'or que portava escrit un missatge: ''Per a la més bella''. Llavors, tres deesses, Atena, Afrodita i Hera, van tenir una discussió perquè les tres volien la poma d'or, la qual cosa va fer que Zeus intervinguera, atorgant-li a Paris, fill del rei de Troia, la responsabilitat d'escollir la propietària de la poma. Ocorregut això, les tres deesses van començar a subornar a Paris: Atena li va oferir vèncer totes les batalles que lliutara, Afrodita li va assegurar l'amor de la dona més bella i Hera li va jurar atorgar-li tot el poder. Paris va decantar-se per la proposta d'Afrodita i va enamorar-se d'Helena, la filla del rei Menelao d'Esparta. Un dia, Paris va raptar Helena i se la va emportar a Troia. Aquest fet va desencadenar la Guerra de Troia.

TIRÈSIAS, UN ENDEVÍ CEC

Hi ha dues versions sobre la ceguesa de Tirèsias:

1. La Biblioteca de Pseudo-Apol·lodor

Tirèsias va veure Atena mentre es banyava despullada al mont Helicó i la deessa va castigar-lo llevant-li el sentit de la vista. La mare de Tirèsias, Cariclo, li va demanar a Atena que li tornara al seu fill la visió, però aquesta en canvi li va permetre la capacitat d'entendre el llenguatge dels pardals, li va donar un bastó i li va concedir una vida més llarga.

2. Ovidi

Tirèsias estava passejant al bosc, va veure dues serps copulant i va separar-les. De sobte, es va convertir en dona. Després de set anys, va tornar a veure les serps i les va donar un cop, fent retornar així el seu sexe masculí.