SEGONA PART. Capítol 10.

Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.

• Personificació: Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres.
• Comparació: picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos.
• Admiració retòrica: espurnejaven! 
• Repetició: galopant, galopant... 
• Comparació: com unes pilotetes d'or.
• Admiració retòrica/paral·elisme: Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res!
• Paral·lelisme: en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor.
• Hipèrbole: havia anat perdent-ho tot.
• Comparació: al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.
• Interrogació retòrica: Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada?
• Comparació: I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

EL BOVARISME

El bovarisme és l'alteració del sentit de la realitat pel qual una persona es considera una altra que no és. Aquest sentiment s'origina en Emma Bovary, la protagonista de Madame Bovary. La dona mostra una insatisfacció crònica produïda pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions amb la realitat. Ella ha llegit moltes novel·les romàntiques i pensa que l'home de la seva vida ha de ser i actuar com els de les novel·les d'amor: valent, romàntic, disposat a donar la vida per ella, etc.

Per això, quan coneix Charles Bovary se n'enamora, perquè pensa que Charles és diferent dels pocs homes que ha conegut i és metge, cosa que pot recordar-li a un d'aquells herois de les seves novel·les. Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pare que el casament fos celebrat a mitjanit a la llum de les torxes, tot i que, a la fi, el seu pare s'hi nega. Els primers dies després del casament, Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i d'aquí se n'extreu l'anomenat bovarisme, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d'aquells llibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s'adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que aparentment n'és ella l'única culpable. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa Charles de tot allò dolent que li passa. Més endavant, quan ella i Charles són convidats al castell del marqués d'Andrevilliers, Emma torna a enamorar-se d'un home que li sembla que és com els seus herois: el vell duc de Laverdière. Aquest diu haver estat amant de Maria Antonieta d'Àustria i haver viscut a la cort, és a dir, semblava ser un d'aquells cavallers amb els quals havia somiat Emma i, quan ha de marxar, s'entristeix perquè ha de deixar aquell luxe que la rodejava. És a dir, en aquest capítol, tornem a veure una nova mostra de bovarisme, ja que Emma, una noia de pagès, vol estar en un món que no li toca; torna a tenir unes il·lusions que topen amb la realitat que ella pot aconseguir.

MADAME BOVARY · Segona part. Capítol 8.

• Ara que ja has arribat a la meitat de la novel·la, contesta aquesta pregunta: Emma Bovary era "feminista"? No et precipites, llig l'opinió de Mario Vargas Llosa (La orgía perpetua):

Emma Bovary no era una dona feminista perque ella en ningún moment va dir que volie els mateixos drets per als homes que per a les dones. Ella l'unica cosa que vol es ser feliç fent el que vulga, com els homes fan, sense pensar en els drets que podria trenir. Així mateix, utilitza la primera persona del plural per a parlar en general. Un exemple d'aquest plural és: "Nosaltres, pobres dones, no tenim ni aquesta distracció!". Aixó ho diu al capítol 8 de la segona part, quan parla amb Rodolphe.

• Comenta la particularitat estilística del següent fragment.

En aquest fragment apareixen tres veus: la de Rodolphe, la de Emma Bovary i també la de un conseller. La característica principal que representa aquesta escena és que mentre el conseller està parlant ( dona uns premis), Rodolphe tracta de seduir Emma. Per tant, hi ha un contrast entre la veu del conseller i la veu de la parella al principi del fragment i més endavant entre el conseller i la veu de Rodolphe. Aquesta particulitat de l'estil s'anomena contrapunt.
Aquesta escena té un to íntim tot i que els dos es troben en una sala plena de gent, Rodolphe aconsegueix seduir-la i per tant açó demostra la seua capacitat seductora.

QUADRES ROMÀNTICS

LA PESADILLA (1781)

JOHANN HEINRICH FÜSSLI

El somni, amb sensualitat i angoixa, amb imatges obsessives i aterridores (cap de cavall i monstre diabòlic) anuncia el romanticisme.

............................................................................................................

LA MUERTE DE CHATTERTON

HENRY WALLIS

Com ja va fer Werther, el suïcidi es va convertir  en cuestió central per a l'alma romàntica.

............................................................................................................

CEMENTERIO DEL CLAUSTRO EN LA NIEVE (1817-1819)

CASPAR DAVID FRIEDRICH

En l'alma romàntica  s' uneixen un fort desig religiós i una angústia de dubte.

............................................................................................................

LA LIBERTAD GUIANDO AL PUEBLO (1830)

DELACROIX

En aquest queadre romàntic hi apreixen els temes llibertat i reivindicació de la identitat nacional.   

MADAME BOVARY · Primera part. Capítols 5 i 6.

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?

L'educació dels joves en aquella època anava lligada a l'església. És per aquesta raó que Emma va haver d'anar a un convent quan tenia 13 anys. L'educació de les dones, consistia en ensenyar a cuidar la casa i els fills, anar a l'església i  obeir sempre les ordres d'un home: el teu pare, germà o el teu marit (si et casaves), és a dir, no hi havia llibertat si pertanyies al sexe femení.Les uniques dones lliures eren les monjes. El que trobem diferent en aquesta obra, és que Emma és més lliure. Tot i que de petita sembla que el seu camí és l'església, quan comença a ser adolescent i descobreix les novel·les que tant li agrada llegir, sols espera que vinga el seu "trobador" o ser una heroïna com per a ella ho eren Joana D'arc o Agnès Sorel. És a dir, vol ser una dona lliure.

• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o flashforward.]

Trobem un salt enrere quan Emma Bovary, després de casar-se, s'adona que no està enamorada, i recorda quan estava al convent. Primer estava entusiasmada amb la religió i li agradava molt viure al convent, és més, volia viure allí amb la companyia del les monges; però una vegada descobreix eixos llibres que contaven històries de dones valentes i cavallers amb ploma blanca que són esperats impacientment per les noies, s'adona que allò no era el que volia. Ella volia felicitat, passió i embriaguesa, allò que faltava ara a la seua relació amorosa i que la fa mirar enrere.

MADAME BOVARY · Primera part. Capítol 2.

•  Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

Es tracta d'Emma Bovary, quan Charles la veu per primera volta en casa de son pare.  En la descripció  trobem qualitats d'home que Flaubert li atribuix a la seua protagonista: físiques (com les seues mans, sense toves inflexions) i de vestuari, respecte a les ulleres de carei.

MADAME BOVARY · Primera part. Capítol 1.

• Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l'inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira.

Comença la narració contant els fets un narrador intern en primera persona del plural que actua com si fora els alumnes i és narrador testimoni (preparàvem i ens aixecàrem). Després, s'introdueix l'estil directe en la intervenció del director de l'escola amb el mestre Roger. Es torna posteriorment al narrador inicial ("podíem"; "començàrem") i apareix la descripció de la gorra de Charles. Torna l'estil directe quan el professor s'adreça als alumnes, i és just en aquest moment on es produeix la transició, quan els fets passen a ser narrats per un narrador extern en 3a persona. 

Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges

• Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

La gorra simbolitza la futura vida de Charles Bovary, qui pasarà de la seua timidesa juvenil a un conformisme fatal durant l'edat adulta, el qual serà un dels motius pels quals la seua dona, Emma Bovary cometrà l'adulteri. També pot reflexar el contrast entre el seu origen rural i pagès amb la resta d'alumnes, i el seu entorn en general, ple de prestigi i condició social elevada.

MADAME BOVARY AL CINE

MADAME BOVARY · Objectes

La crítica a la burguesia
A Madame Bovary ens fa veure la maldat dels nens a l'escola. A més, Emma viu en un entreteixit d'hipocresia i vulgaritat, en un món fals que és la base de la societat burgesa. Aleshores, Flaubert usa el llenguatge com a criteri per denunciar aquesta falsedat.
Flaubert busca un objecte precís que defineix cada personatge. Un exemple és la gorra de Charles Bovary, que simbolitza la futura vida vulgar i complicada que viurà. La fusta d'Emma simbolitza el domini sobre l'animal, que en l'obra simbolitzarà el domini de Lheureux sobre Emma. El pastís de noces simbolitza les fantasies vanes d' Emma i l'inventari dels béns de la casa simbolitza un throwback de la protagonista. 

Els objectes

L'adveniment i la consolidació de la societat burgesa al segle XIX representa la desaparició d'uns valors d'ús en profit d'uns valors de canvi. Les aparicions materialistes confonen el desig d'ésser millor amb una ànsia de possessió de béns materials que preludia ja el consumisme modern.
En les novel·les de tema contemporani de Flaubert, la seua obra és una visió crítica i penetrant de la precarietat intel·lectual de la burgesia i de la seua moral repressiva.