HAMLET. Acte II. Escena II.

POLONI

                              Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 

POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?

REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

...................................................................................................................................................................

Troba les figures retòriques d'aquest fragment d'Hamlet (escena II de l'acte II) i asenyala-les al text.

En aquest fragment de l'obra hi apareixen:

• Antítesis: oposament de dos pensaments o expressions contràries.
• Hendíadis: expressió d'un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.
• Paral·lelismes.
• Jocs de paraules.
• Repeticions.
• Antístrofes: repetició de mots en un ordre invertit.
• Tautologies: repetició d'un mateix pensament expressat de maneres distintes.

HAMLET. Acte I. Escena I.

 Entren Bernat i Francesc.
BERNATQui s'acosta?FRANCESC No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou?BERNAT Visca el rei!FRANCESCBernat?BERNATEl mateix.FRANCESCHas arribat molt puntual.BERNATÉs mitja nit en punt. Vés a dormir, Francesc.FRANCESCGràcies per arribar: fa un fred que talla,i tinc el cor malalt.BERNATQuè? Tranquil·la, la guàrdia?FRANCESC                                            No es mouen ni les rates.BERNATDoncs, bona nit. Si pel camítrobes Marcel i Horaci, els meus companys de guàrdia,digue'ls-hi que s'afanyin.
                        Entren Horaci i Marcel.
FRANCESCEm sembla que ja els sento. Alto! Qui sou?HORACIAmics d'aquesta terra.MARCELSúbdits lleials del rei de Dinamarca.FRANCESCQue tingueu bona nit.MARCEL                                Que et vagi bé, soldat.Qui et relleva?FRANCESC                      Bernat es queda en el meu lloc.Adéu i bona nit.
                                  Surt.MARCEL                          Què tal, Bernat?BERNATCom! Ja ha arribat Horaci?HORACI                                        Només un tros.BERNATHoraci, benvingut. Benvingut, bon Marcel.HORACII allò, què? S'ha tornat a aparèixer, aquesta nit?BERNATJo no he vist res.MARCELHoraci diu que és fantasia nostra;i, pel que fa a l'espectre, que nosaltreshem vist dues vegades, no s'ho creu.És per això que l'hem portat aquía vigilar tots els minuts d'aquesta nit,perquè, si ressorgís l'aparició,ell pogués creure els nostres ulls, i li parlés.HORACIBah, bah, segur que ja no torna.BERNAT                                               Seu un moment,i una vegada més t'assaltarem l'orella,per més que estigui tan fortificadacontra el que hem vist les dues nits passades.HORACIAu, doncs, seuré i escoltarétot el que em vulguis dir.BERNAT                                    L'última nit,quan l'estrella a l'oest de la Polarfeia el seu curs il·luminant el cel,on ara brilla tant, Marcel i jo mateix,quan tocava la una...                                                    Entra l'espectre 
MARCELCalleu, calleu! Ja ha tornat a venir!BERNATEn la mateixa forma del rei mort.MARCELTu que has estudiat, Horaci, parla-hi.
BERNATNo trobes que és igual que el rei?Fixa-t'hi ara, Horaci.HORACI                              S'hi assembla molt. Tremolode sorpresa i d'espant.BERNAT                                  Potser vol que hi parlem.MARCELFes-li alguna pregunta, Horaci.HORACIQui ets tu, que envaeixes aquesta hora de la niti usurpes la figura noble i valerosaamb què la sepultada majestat de Dinamarcasolia caminar? Parla'm, en nom del cel.MARCELS'ha ofès.BERNAT               Mireu, se'n va majestuosament.HORACIQueda't i parla. Et conjuro a parlar!
                            Surt l'espectre.
MARCELNo et pot dir res. Ja se n'ha anat.BERNATQuè, Horaci?T'has tornat pàl·lid, i tremoles.Te n'adones, que no era fantasia?Què en penses, ara?HORACIJuro per Déu que, sense el testimonisensible i veritable dels meus ulls,no m'ho hauria cregut.

............................................................................................................

L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

Per fer més versemblant la situació , William Shakespeare empra la veu d'Horaci, qui afirma que l'aparició de l'espectre naixia de la fantasia dels seus companys i, a més a més, és l'únic personatge que té estudis, els quals li donen més racionalitat. Però, llevat d'això, després de viure l'aparició de l'espectre, creu en ell.

CURIOSITATS 3.0

• Qui no ha vist mai una pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés?

HAMLET, L'HONOR DE LA VENJANÇA

Hamlet, l'honor de la venjança és una de les pel·lícules basades en la famosa obra de William Shakespeare, Hamlet.

ARGUMENT

La pel·lícula comença amb el funeral d'Hamlet, rei de Dinamarca. El seu fill homònim, el príncep Hamlet  i la reina viuda, Gertrudis, li ploren. Claudio, germà del rei, contempla l'escena, mentre observa lascivament Gertrudis. El jove Hamlet s'adona de la seua mirada. Al transcórrer menys de dos mesos, Gertrudis es casa amb el seu cunyat Claudio, fet que plena d'indignació a Hamlet, i que el sumix en una profunda depressió que ho fa vestir sempre de negre en senyal de dol. La confirmació que la mort de son pare, per mitjà del fantasma d'aquest, no havia sigut natural, sinó un vil assassinat fratricida a les mans del seu germà Claudio, i la promesa feta pel jove príncep de venjar-ho, desencadena una sèrie d'actes tràgics i violents en els que Hamlet fingirà bogeria, abandonarà al seu amor Ofelia i es llançarà en una fortuïta i irrefrenable carrera cap a la consumació de la seua venjança fins a acabar morts tant ell, com sa mare i el seu oncle.

..................................................................................................................................................................

Però potser l'anglés no siga el vostre "fort". Aleshores, proveu amb aquestes diferents versions teatrals. Quina preferiu?

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/hamlet-visita-el-temporada-alta/video/4309313/

Aquesta és la versió que més m'ha agradat de l'obra. Encara que és un poc violenta, crec que és la que destaca els aspectes més importants d'Hamlet.

...................................................................................................................................................................

Una altra cosa, heu vist El Rei Lleó? I ara, què té a veure la pel·lícula de Disney amb Hamlet? No, no estic delirant...

A les dues obres es tracta el tema de l’honor i la venjança: el rei ha estat assassinat pel seu germà i el príncep i fill del rei mort, l’ha de venjar. D’aquesta manera, Hamlet ha de matar el seu oncle Claudi que ha usurpat el tron de Dinamarca matant al seu germà i anterior rei i Simba ha de derrotar Scar qui ha assassinat Mufasa i ha ocupat el seu lloc.

...................................................................................................................................................................

• Hamlet en la pintura Quin quadre triaries per a penjar al menjador de ta casa? Potser no cap...

Ophelia, John Everett Millais (1851-1852)

Aquest és el que més m'agrada, perquè és molt colorit.

...................................................................................................................................................................

• Si mai viatgeu a Dinamarca, recordeu-vos de visitar el castell de Kronborg, a la ciutat d'Helsingor. Com relacionaríeu Kronborg amb Hamlet? 

El nom amb què tots relacionen Kronborg és el d'Hamlet. La primera cosa que cal tindre en compte és que Hamlet no ve de la imaginació de William Shakespeare. La primera aparició del mite del príncep danés apareix al voltant de l'any 1200, en uns textos històrics danesos, que en 1514 es reprenen per un altre escriptor danés. L'obra de Shakespeare va ser escrita al voltant de l'any 1600 i és la primera en què té com a ubicació central el castell de Kronborg. No se sap amb certesa si el dramaturg anglés va estar al castell, però sens dubte la seua decisió sobre la ubicació de la història té molt a veure amb la importància de la ciutat en aquella època.

QUADRES ROMÀNTICS 3.0: ALTRE BES

El bes, Auguste Rodin

El Bes és una figura que Auguste Rodin va realitzar per a La Porta de l'Infern, per ala que s'inspirà en la Divina Comèdia de Dante, obra que fou una font de formes al llarg de la seua trajectoria.

El Bes representava en el seu origen a PAOLO i FRANCESCA, personatges procedents de La Divina Comèdia, poema de Dant Alighieri.