Emma Bovary: és la protagonista i desenvolupa el seu drama. Emma és una dona provinent d’una aristocràcia rural que es casa amb un metge de poble. Té diversos amants, fracassa en les seves expectatives i finalment, es suïcida. El problema d’Emma és el conflicte entre els seus desitjos i la realitat, com don Quixot, qui vol viure les experiències literàries que ha llegit i xoca brutalment amb la realitat. Emma Bovary és un personatge disconforme amb el seu rol social: com a dona no es conforma amb el seu paper secundari. Emma Bovary és el descontentament, l’ànsia, la vacuïtat dins d’una vida estreta i monòtona i una recerca equivocada de la felicitat, perquè ella pren com a punt de partida uns «coneixements» adquirits (a l’escola de monges) en les novel·les d’un romanticisme tronat, de fantasieig, de ficció, amb els tòpics de l’exotisme més estereotipat. I encara que és una persona mínimament cultivada —llegeix, toca el piano, té modals educats—, té un esperit molt superficial. Actualment, a més, seria una consumidora compulsiva de bens materials, per calmar la seva buidor interior.
Charles Bovary: és el marit, qui literàriament és molt ric i complex. De fet, sembla que la novel·la hagi de ser sobre la seua vida: comença amb uns capítols dedicats a la seva infantesa, adolescència i «iniciació» com a casat amb una vídua repulsiva i com a metge de poble que es guanya una clientela i una certa estimació. La imatge que mostra Flaubert d'ell és la d’un individu ingenu, feble, sotmès a la seva muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament i romàntica la seua dona.
Homais: és un altre personatge remarcable: l’apotecari vanitós, anticlerical, que defensa el progrés (mal entès), i a qui l’únic que l’interessa és exhibir-se com a notari de poble. És vil, mesquí i servil davant els superiors; té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en política. És un dels elements de les «forces vives» del poble que exerceix la més forta repressió moralista. En el fons admira i està secretament enamorat d’Emma, però no s’atreveix a estimar-la perquè ell és considerat el prototipus del pare de família, però es venja d’Emma per no haver-li fet cas. Té un paper important en el desenvolupament de la novel·la: indueix i determina esdeveniments que seran fatals per a la protagonista.
Lheureux: comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú; sap preparar molt bé les trampes comercials que duran la protagonista a la ruïna econòmica. Apareix cada cop que Emma fa un pas en fals i es va precipitant cap a la catàstrofe final. És el símbol del preu material que ha de pagar una passió en una societat burgesa conservadora.
Rodolphe: l’amant d’Emma, és un terratinent bon vivant que ve de ciutat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s’espanta quan ella vol més compromís. No té interessos ni inquietuds, és de ciutat però provincià; només Emma el veu interessant perquè l’enlluerna el seu origen, la seva planta i el seu savoir faire.
Léon: el segon amant d’Emma; abans n’havia estat l’amor platònic. És fatu i vulgar; s’assembla a Emma en la seva mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes. L’aventura de Madame Bovary amb ell representa com dur a terme les seves fantasies romàntiques de la manera més vulgar, grotesca i ridícula. Ella quasi adopta el paper d’home en les seves relacions.
Rodolphe: l’amant d’Emma, és un terratinent bon vivant que ve de ciutat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s’espanta quan ella vol més compromís. No té interessos ni inquietuds, és de ciutat però provincià; només Emma el veu interessant perquè l’enlluerna el seu origen, la seva planta i el seu savoir faire.
Léon: el segon amant d’Emma; abans n’havia estat l’amor platònic. És fatu i vulgar; s’assembla a Emma en la seva mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes. L’aventura de Madame Bovary amb ell representa com dur a terme les seves fantasies romàntiques de la manera més vulgar, grotesca i ridícula. Ella quasi adopta el paper d’home en les seves relacions.
