Les Flors del Mal XXXI

EL VAMPIR
Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini 
el meu esperit humiliat; 
—infame ser que em té lligat 
com el forçat a la cadena, 

i al joc el jugador obstinat, 
a la botella l'embriac, 
i a la carronya la vermina, 
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç 
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».


COMENTARI
En la primera estrofa, Baudelaire parla de Jeanne Duval, la dona amb caràcter de qui va enamorar-se en el seu moment de tristor. En la segona estrofa, el autor està dominat per ella i el seu amor és com una possessió dolenta. En la tercera estrofa, es conta que la dona està maleïda i el nostre autor vol fugir d'eixa . En la quarta estrofa,