divendres, 27 d’abril del 2018

Les Flors del Mal LXXV

SPLEEN
Pluviós, irat amb la ciutat sencera,
de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós
als pàl·lids habitants de les tombes veïnes
i va sembrant la mort en tot raval ombrós.

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra
agita sense treva el cos magre i ronyós;
el cor d'un vell poeta per canonades erra
amb la cansada veu d'un geni fredorós.

Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja
acompanya amb falset el pèndol refredat,
mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

llegat antic, fatal, de vella hidròpica,
la sota de cors, bella, i la reina de piques,
xerren sinistrament dels seus amors difunts.


COMENTARI
A la segona estrofa, Baudelaire estableix una metàfora entre ell i el gat i expressa la seua malaltia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA METAMORFOSI

Gregor , el protagonista, és un viatjer que viu al carrer Charlottenstrasse, un carrer tranquil però del tot urbà,  amb la seua germana, Gr...