dijous, 12 d’abril del 2018

Les flors del mal IV

CORRESPONDÈNCIES
La Natura és un temple de columnes vivents 
que deixen anar, de vegades, paraules confuses; 
l’home hi camina com per un bosc de símbols 
que l’observen amb una mirada familiar. 

Com llargs ressons que de lluny es confonen 
en una tenebrosa i profunda unitat, 
tan vasta com la nit i com la claredat, 
els sons, els perfums i els colors es responen. 

Hi ha perfums que són frescos com la pell dels infants, 
dolços com l’oboè, verds com les prades 
—i n’hi ha de corromputs, pletòrics, triomfals, 

que s’escampen igual que coses infinites, 
com l’ambre, com l’almesc, l’encens i el benjuí, 
que canten els transports del cor i dels sentits. 


COMENTARI
Baudelaire mostra els principis fonamentals del simbolisme. Per això, aquest sonet és una obra clau de la poesia. El poema planteja el següents punts:

  • La natura és una correspondència del cel, és a dir, el món de les idees i les veritats eternes.
  • Els sentits es corresponen entre ells.
  • El món sensible i el món de les idees es corresponen.
  • El món de les correspondències és sobrenatural, per això, la seua trobada és un retrobada amb el món primitiu. Coneixer-lo és recordar i la missió fonamental de la poesia es desxifrar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA METAMORFOSI

Gregor , el protagonista, és un viatjer que viu al carrer Charlottenstrasse, un carrer tranquil però del tot urbà,  amb la seua germana, Gr...