A UNA DONA QUE PASSA

·XCIII·

• Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Una pista: hi ha hemistiquis.

Aquest poema és un sonet. Els seus versos són alexandrins. Una cesura separa les dotze síl·labes en dos hemistiquis, cadascú format per sis síl·labes.

• Tema.

L'enamorament fugaç de l'autor al veure una jove que passa pel carrer i sap que mai més la veurà.

• Quines imatges poètiques hi destacaríeu?

1. Descripció detallada de la dona que passa, qui atrau la mirada de Baudelaire, el nostre autor: Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:/prima, alta, de dol, dolor majestuosa,/una dona passà, amb la mà fastuosa/gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,/àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
2. Antítesi: àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
3. Interrogació retòrica: ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
4. Al·literació: En altre lloc, molt lluny d'aquí,
5. Paral·lelisme: Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
6. Exclamació retòrica: O potser mai!/Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,/tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

• Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

Figures retòriques i descripcions detallades que fan referència a olors, llocs, etc.