Acte IV. Escena V.
Entra Ofèlia.
OFÈLIA
On és la bella Majreggaeton bellacoestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]
Com puc conèixer entre tots ells
el meu fidel amor?
Per la petxina del capell,
per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:
Cantant.
Ha mort, senyora: se n'ha anat;
és mort, reposa.
amb gespa verda sobre el cap
i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
El seu sudari blanc i pulcre...
Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
Guarnit amb flors de gran valor
que van anar al sepulcre
sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?
OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu segui a la vostra taula.
REI
Desvarieja per la mort del seu pare.
OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
Demà serà sant Valentí
i a casa teva faré estada:
vindré de bon matí
per ser la teva enamorada.
Ell l'esperava de matí;
va obrir la porta i ella
va entrar. Quan va sortir
ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
Cantant.
Per Jesucrist, Nostre Senyor
-maleïda vergonya, i tant!-;
només que en tinguin l'ocasió,
el joves sempre ho fan.
ella digué amb sorpresa:
"Em vas prometre de casar-te amb mi".
I ell va respondre:
"Hauria complert la promesa
si no haguessis vingut al llit amb mi".
REI
Quant fa que està així?
OFÈLIA
Espero que tot acabi bé. Hem de tenir paciència; però no puc deixar de plorar, quan penso que el van deixar ajagut sobre la terra freda. El meu germà ho ha de saber tot! I jo us agraeixo els bons consells, Que em portin la carrossa! Bona nit, senyores, bona nit, dolces senyores, bona nit, bona nit.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:
Cantant.
Ha mort, senyora: se n'ha anat;
és mort, reposa.
amb gespa verda sobre el cap
i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
El seu sudari blanc i pulcre...
Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
Guarnit amb flors de gran valor
que van anar al sepulcre
sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?
OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu segui a la vostra taula.
REI
Desvarieja per la mort del seu pare.
OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
Demà serà sant Valentí
i a casa teva faré estada:
vindré de bon matí
per ser la teva enamorada.
Ell l'esperava de matí;
va obrir la porta i ella
va entrar. Quan va sortir
ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
Cantant.
Per Jesucrist, Nostre Senyor
-maleïda vergonya, i tant!-;
només que en tinguin l'ocasió,
el joves sempre ho fan.
ella digué amb sorpresa:
"Em vas prometre de casar-te amb mi".
I ell va respondre:
"Hauria complert la promesasi no haguessis vingut al llit amb mi".
REI
Quant fa que està així?
OFÈLIA
Espero que tot acabi bé. Hem de tenir paciència; però no puc deixar de plorar, quan penso que el van deixar ajagut sobre la terra freda. El meu germà ho ha de saber tot! I jo us agraeixo els bons consells, Que em portin la carrossa! Bona nit, senyores, bona nit, dolces senyores, bona nit, bona nit.
Però, què li passa a la bella Ofèlia?
Que es torna boja per la mort del seu pare i per la marxa de Hamlet. Al tornar-se boja começa a fer cants sense sentit i a plorar. Així, els Reis es preocupen pel seu estat d'ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada