BERNATQui s'acosta?FRANCESC No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou?BERNAT Visca el rei!FRANCESCBernat?BERNATEl mateix.FRANCESCHas arribat molt puntual.BERNATÉs mitja nit en punt. Vés a dormir, Francesc.FRANCESCGràcies per arribar: fa un fred que talla,i tinc el cor malalt.BERNATQuè? Tranquil·la, la guàrdia?FRANCESC No es mouen ni les rates.BERNATDoncs, bona nit. Si pel camítrobes Marcel i Horaci, els meus companys de guàrdia,digue'ls-hi que s'afanyin.
Entren Horaci i Marcel.
FRANCESCEm sembla que ja els sento. Alto! Qui sou?HORACIAmics d'aquesta terra.MARCELSúbdits lleials del rei de Dinamarca.FRANCESCQue tingueu bona nit.MARCEL Que et vagi bé, soldat.Qui et relleva?FRANCESC Bernat es queda en el meu lloc.Adéu i bona nit.
Surt.MARCEL Què tal, Bernat?BERNATCom! Ja ha arribat Horaci?HORACI Només un tros.BERNATHoraci, benvingut. Benvingut, bon Marcel.HORACII allò, què? S'ha tornat a aparèixer, aquesta nit?BERNATJo no he vist res.MARCELHoraci diu que és fantasia nostra;i, pel que fa a l'espectre, que nosaltreshem vist dues vegades, no s'ho creu.És per això que l'hem portat aquía vigilar tots els minuts d'aquesta nit,perquè, si ressorgís l'aparició,ell pogués creure els nostres ulls, i li parlés.HORACIBah, bah, segur que ja no torna.BERNAT Seu un moment,i una vegada més t'assaltarem l'orella,per més que estigui tan fortificadacontra el que hem vist les dues nits passades.HORACIAu, doncs, seuré i escoltarétot el que em vulguis dir.BERNAT L'última nit,quan l'estrella a l'oest de la Polarfeia el seu curs il·luminant el cel,on ara brilla tant, Marcel i jo mateix,quan tocava la una... Entra l'espectre
MARCELCalleu, calleu! Ja ha tornat a venir!BERNATEn la mateixa forma del rei mort.MARCELTu que has estudiat, Horaci, parla-hi.
BERNATNo trobes que és igual que el rei?Fixa-t'hi ara, Horaci.HORACI S'hi assembla molt. Tremolode sorpresa i d'espant.BERNAT Potser vol que hi parlem.MARCELFes-li alguna pregunta, Horaci.HORACIQui ets tu, que envaeixes aquesta hora de la niti usurpes la figura noble i valerosaamb què la sepultada majestat de Dinamarcasolia caminar? Parla'm, en nom del cel.MARCELS'ha ofès.BERNAT Mireu, se'n va majestuosament.HORACIQueda't i parla. Et conjuro a parlar!
Surt l'espectre.
MARCELNo et pot dir res. Ja se n'ha anat.BERNATQuè, Horaci?T'has tornat pàl·lid, i tremoles.Te n'adones, que no era fantasia?Què en penses, ara?HORACIJuro per Déu que, sense el testimonisensible i veritable dels meus ulls,no m'ho hauria cregut.
............................................................................................................
L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?
Per fer més versemblant la situació , William Shakespeare empra la veu d'Horaci, qui afirma que l'aparició de l'espectre naixia de la fantasia dels seus companys i, a més a més, és l'únic personatge que té estudis, els quals li donen més racionalitat. Però, llevat d'això, després de viure l'aparició de l'espectre, creu en ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada