La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i de poderosos espectres guerrers.
Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes.
Solen cavalcar a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat.
Habiten entre el pla dels vius i el dels déus, conegut com Asgard. En aquest pla hi ha un lloc anomenat Valhalla, el saló dels morts en combat, on són rebuts els herois que moren durant una batalla.
Les valquíries pressenten la mort dels guerrers valerosos, de manera que quan es lliura una batalla es presenten en el pla dels vius. Des del cel contemplen la lluita i quan aquesta arriba al final les valquíries elegeixen els morts que seran conduïts fins al Valhalla. Però no només acompanyen els morts en el seu viatge a Asgard, sinó que també en tenen cura durant la seva estada al Valhalla, tal com ho disposa Odín.
Les valquíries estan capitanejades per Brunilda, la més forta i poderosa de les valquíries. Quan baixen del cel i troben una batalla Brunilda les dirigeix i les lidera.
Brunilda té la capacitat de convertir les valquíries en muses de la guerra, inspirant als guerrers per lluitar, augmentant la seva set de sang, i fent-los entrar en frenesí, de manera que no senten dolor ni sagnen per les seves ferides. Un cop acaba el combat el frenesí desapareix i el guerrer mor.
Es diu que algunes valquíries passen grans temporades al pla terrestre, deixant el seu habitual forma de guerrera espectral per a viure sota la forma d'un enorme i bell cigne.
...................................................................................................................................................................
Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval?
La relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en el moment en el qual Trinity (fent el paper de Kundry), li fa un petó a Neo (qui pren el paper de Perceval). I també, en l'escena en la qual Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder.
En el cas de Indiana Jones, la relació que s'ha plantejat és quan la dona protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del rei, i després s'esfondra, esgotada.
...................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................
Orfeu davalla l'infern per tal de salvar Eurídice amb la condició de que no podia mirar-la a la cara. Ella li recrimina que no la mire pero Orfeu aconsegueix escapar i resistir-se a mirar-la fins que en eixir sense adonar-se de que ella encara tenia un peu en l'altre món, la mira i per tant ella desapareix.
...................................................................................................................................................................
També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...
Cèrber. Ell era el guardià de les portes de l´Hades. La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. Era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Es diu que la seva mossegada era verinosa.
...................................................................................................................................................................
En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?
Per començar, un dantesc viatge, el pelegrinatge de Max Estrella guiat per don Llatí de Híspalis, per diversos llocs madrilenys (llibreries, tavernes, llocs d'erotisme vergonyant), fins veure-li morir en l'polleguera fosc de casa. La qual cosa va accentuat amb la cita de Max Estrella: "Llatí, treu-me d'aquest cercle infernal". El mateix passa a "La Divina Comèdia" escrita entre 1306 i 1321, que explica el viatge de Dante guiat per Virgili a l'infern dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada