MARIA RICO HERRADA: ''VISQUEU''

Charles Baudelaire:"Embriagueu-vos"

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

Maria Rico Herrada: "Visqueu"

Cal estar sempre viu. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que visqueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però visqueu.
I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda la vida, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora de viure! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, visqueu incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

AL LECTOR

• A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?

Baudelaire ens parla en aquest fragment sobre els pecats humans i les raons per les quals hi arribem a cometre'ls. Des del punt de vista de l'autor, l'home no és bo per naturalesa, sinó que a soles tracta de parèixer-ho. També diu que Satan ens porta al pecat i ho exemplifica amb animals que el representen. Cap al final ens confessa que el pitjor pecat és l'avorriment i que per això ell l'evita en la seua obra. I, finalment, connecta amb el lector i tracta d'anar amb ell contra aquest avorriment del que hi parla.

CURIOSITATS 5.0

• Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

L'autor d'aquest quadre, que s'anomena Les senyoretes d'Avignon, és Pablo Picasso. És una obra cubista, que pertany a un moviment artístic de què Picasso va ser el màxim representant. Trenca completament amb el realisme.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

Pablo Picasso va pintar aquest quadre al seu retorn d'Espanya a finals de l'any 1934, després d'haver observat al sud de França la lluita dels bous amb els cavalls dels picadors. Aquesta obra representa el bou atacant al cavall que es regira des del terra, mentre unes dones observen des de les grades.

• Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?

Si, és Boudelaire. Ell està al cantó de la dreta, assegut i està llegint un llibre. A l'obra també hi apareix la seua amant.

• Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la bohèmia?

La bohèmia és una regió de la República Txeca, encara que també es considerava com un moviment cultural en què els escriptors vivien un altre estil de vida, sense diners ni lloc fix. Els artistes eren creatius, estaven inconformes en la societat i en contra de la burgesia i eren liberals i interessats per l'art i la filosofia.

A més a més, bevien alchool (absenta) per inspirar-se.

• Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?

SEGONA PART. Capítol 10.

Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.

• Personificació: Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres.
• Comparació: picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos.
• Admiració retòrica: espurnejaven! 
• Repetició: galopant, galopant... 
• Comparació: com unes pilotetes d'or.
• Admiració retòrica/paral·elisme: Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res!
• Paral·lelisme: en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor.
• Hipèrbole: havia anat perdent-ho tot.
• Comparació: al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.
• Interrogació retòrica: Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada?
• Comparació: I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

EL BOVARISME

El bovarisme és l'alteració del sentit de la realitat pel qual una persona es considera una altra que no és. Aquest sentiment s'origina en Emma Bovary, la protagonista de Madame Bovary. La dona mostra una insatisfacció crònica produïda pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions amb la realitat. Ella ha llegit moltes novel·les romàntiques i pensa que l'home de la seva vida ha de ser i actuar com els de les novel·les d'amor: valent, romàntic, disposat a donar la vida per ella, etc.

Per això, quan coneix Charles Bovary se n'enamora, perquè pensa que Charles és diferent dels pocs homes que ha conegut i és metge, cosa que pot recordar-li a un d'aquells herois de les seves novel·les. Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pare que el casament fos celebrat a mitjanit a la llum de les torxes, tot i que, a la fi, el seu pare s'hi nega. Els primers dies després del casament, Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i d'aquí se n'extreu l'anomenat bovarisme, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d'aquells llibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s'adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que aparentment n'és ella l'única culpable. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa Charles de tot allò dolent que li passa. Més endavant, quan ella i Charles són convidats al castell del marqués d'Andrevilliers, Emma torna a enamorar-se d'un home que li sembla que és com els seus herois: el vell duc de Laverdière. Aquest diu haver estat amant de Maria Antonieta d'Àustria i haver viscut a la cort, és a dir, semblava ser un d'aquells cavallers amb els quals havia somiat Emma i, quan ha de marxar, s'entristeix perquè ha de deixar aquell luxe que la rodejava. És a dir, en aquest capítol, tornem a veure una nova mostra de bovarisme, ja que Emma, una noia de pagès, vol estar en un món que no li toca; torna a tenir unes il·lusions que topen amb la realitat que ella pot aconseguir.

MADAME BOVARY · Segona part. Capítol 8.

• Ara que ja has arribat a la meitat de la novel·la, contesta aquesta pregunta: Emma Bovary era "feminista"? No et precipites, llig l'opinió de Mario Vargas Llosa (La orgía perpetua):

Emma Bovary no era una dona feminista perque ella en ningún moment va dir que volie els mateixos drets per als homes que per a les dones. Ella l'unica cosa que vol es ser feliç fent el que vulga, com els homes fan, sense pensar en els drets que podria trenir. Així mateix, utilitza la primera persona del plural per a parlar en general. Un exemple d'aquest plural és: "Nosaltres, pobres dones, no tenim ni aquesta distracció!". Aixó ho diu al capítol 8 de la segona part, quan parla amb Rodolphe.

• Comenta la particularitat estilística del següent fragment.

En aquest fragment apareixen tres veus: la de Rodolphe, la de Emma Bovary i també la de un conseller. La característica principal que representa aquesta escena és que mentre el conseller està parlant ( dona uns premis), Rodolphe tracta de seduir Emma. Per tant, hi ha un contrast entre la veu del conseller i la veu de la parella al principi del fragment i més endavant entre el conseller i la veu de Rodolphe. Aquesta particulitat de l'estil s'anomena contrapunt.
Aquesta escena té un to íntim tot i que els dos es troben en una sala plena de gent, Rodolphe aconsegueix seduir-la i per tant açó demostra la seua capacitat seductora.

QUADRES ROMÀNTICS

LA PESADILLA (1781)

JOHANN HEINRICH FÜSSLI

El somni, amb sensualitat i angoixa, amb imatges obsessives i aterridores (cap de cavall i monstre diabòlic) anuncia el romanticisme.

............................................................................................................

LA MUERTE DE CHATTERTON

HENRY WALLIS

Com ja va fer Werther, el suïcidi es va convertir  en cuestió central per a l'alma romàntica.

............................................................................................................

CEMENTERIO DEL CLAUSTRO EN LA NIEVE (1817-1819)

CASPAR DAVID FRIEDRICH

En l'alma romàntica  s' uneixen un fort desig religiós i una angústia de dubte.

............................................................................................................

LA LIBERTAD GUIANDO AL PUEBLO (1830)

DELACROIX

En aquest queadre romàntic hi apreixen els temes llibertat i reivindicació de la identitat nacional.