MÉS AMORS IMPOSSIBLES: PAOLO I FRANCESCA

Paolo e Francesca da Riminim, Gustave Doré

La història de Paolo Malatesta i Francesca da Rimini és potser un dels passatges més memorables de tota l'obra del Dant, La Divina Comèdia. És en el cant V de l'Infern, on Dante ens porta aquesta història, la d'un amor que transcendeix els llindars de la mort. Els amants continuen junts en el cercle dels luxuriosos, el càstic els ha arribat, però l'amor perdura en els inferns, i si hi ha amor, l'infern ja no és tan infern.

És Francesca qui conta Dante la seua història, en entrar aquest en el Segon Cercle de l'infern.

-Francesca, els teus turments em arrenques llàgrimes de tristesa i de compassió -li diu Dante.
L'interessant, és que Francesca compte Dante la seua història d'amor, però mai nomena el seu amant, i tampoc ho fa Dante. Va ser després, que els historiadors es van encarregar de trobar la font real del relat i portar-nos el nom de Paolo Malatesta i del seu germà Gianciotto. Francesca da Rimini, així el seu nom, tenia un parentiu amb amics de Dante, i d'açí el coneixement de la història per part de l'autor de La Divina Comèdia.

Francesca da Rimini, o dóna Polenta, va ser una noble italiana de l'Edat Mitjana que va néixer a Ravenna en 1255 i va morir a Gradara en 1285. Era filla de Guido dóna Polenta, governant de Ravenna (1275-1290) i va néixer probablement en aquella ciutat. Guido dóna Polenta, per raons econòmiques va casar a la seva filla Francesca amb Giovanni Malatesta (Gianciotto per als amics), hereu de Malatesta dóna Verucchio, senyor de Rimini.
Giovanni era un home deformat per una horrible gepa, i el pare de Francesca sabia que la seva filla es negaria a casar-se amb ell, de manera que el pare va enviar a Paolo Malatesta, germà de Giovanni (Gianciotto) a demanar la mà de Francesca, a l' veure aquesta a Paolo, home galant i bon mosso, va creure que molt possiblement el hemano fos tan ben plantat com ell, per la qual cosa, Francesca va acceptar de bon grat realitzar les noces, la qual es va realitzar per poders a través de Paolo. Després del casament, Francesca va conèixer al seu marit, Gianciotto, i es va adonar de la maniobra de la qual havia estat víctima.

Segons Dante ens explica el Dante, Francesca i Paolo van ser seduïts per la lectura de la història de Lancelot i Guinevere "Llegíem un dia per entreteniment en la història de Lanzarote, com li empresonar l'Amor." van unir els seus llavis i les seves ànimes, però en aquest precís instant van ser sorpresos i assassinats per Gianciotto.

Va ser aquest tràgic amor va constituir el tema episodi que el Dant ens porta a la Divina Comèdia. Però aquesta història no només ha inspirat a Dante, sinó altres obres literàries, com el poema titulat Història de Rimini (1816), de Leigh Hunt, i el drama Francesca da Rimini (1902), de Gabriele D'Annunzio.

La història de Francesca també ha estat tractada en obres dels pintors francesos del segle XIX com Ingres i Alexandre Cabanel. La fantasia orquestral de Txaikovski Francesca da Rimini (1876) està igualment inspirada en la seva història, com l'òpera Francesca da Rimini de Rakhmàninov.